SER O SENTIR-SE?

Durant l'acte de presentació de la candidatura de Junts per Sant Just que vam fer el mes de març vaig dir, reconèixer i assumir que no sóc una persona “filla” de Sant Just. Tenia molt clar que aquest tema podia ser un handycap per a nosaltres durant la campanya electoral, que es posaria a sobre la taula, tant per part de la resta de grups polítics i dels seus candidats com per la ciutadania. Però també vaig dir que era un aspecte que volia deixar clar des de l'inici. 

Aquest dies que estem organitzant punts informatius a diferents llocs del poble i els companys de Junts per Sant Just que hi han estat em comenten que la gent, com és lògic i normal, es pregunta com és possible que el cap de llista sigui una persona que no és de Sant Just.

I jo em pregunto: què entenem per “ser del poble”, "ser de Sant Just"?

Jo ho tinc molt clar. Si “ser de Sant Just” significa tenir un paper acreditatiu conforme he complert un tràmit merament administratiu vol dir que sóc santjustenc des de la setmana passada, quan em vaig empadronar. I no me n'amago, ho he publicat al meu Twitter. De fet, ho vaig fer amb orgull perquè encetava una nova etapa en la meva vida. Poder empadronar-me no significa res més, per mi, que tenir una adreça física on viure. I això, podeu imaginar, m'omple de satisfacció, després del que ens ha costat anar a viure al Mas Lluí.

Però per mi el més important no és “ser” sinó “sentir-se”. I jo em sento de Sant Just. Hi estic relacionat a través de la meva parella, la Ruth Avià, des de fa gairebé 10 anys. Hem decidit formar la família aquí. És el poble on volem fer créixer els nostres fills, on tinc els sentiments i els projectes de futur. Sempre he estat una persona activa i participativa, decidida a fer coses per millorar el meu entorn. Per això vaig organitzar la Comissió d'afectats de la Illa 2 del Mas Lluí. Perquè hi havia coses que no es feien bé i calia canviar-les.

He sentit a dir que no participo del poble. Ho faig, com deia, amb els companys del Mas Lluí, on encara queda molt feina per fer. Ho faig amb la secció local d'Esquerra des de fa gairebé 3 anys. Ho faig amb la colla amb qui jugo a futbol, des de fa 4 anys, cada dijous al vespre. Ho faig amb els amics de Sant Just amb qui sortim en bicicleta els diumenges.

Feia tot això sense tenir un paper que em digués que pertanyia a Sant Just. I em sentia santjustenc més que barceloní. I si no vaig tenir abans l'empadronament que li demanin les raons a l'actual alcalde, senyor Perpinyà, i a tots els particulars i empresaris propietaris dels terrenys del Mas Lluí.

Sergi Seguí

Cap de llista de Junts per Sant Just

COMUNICAT DE "JUNTS PER SANT JUST"

Des de la coalició “Junts per Sant Just” condemnem enèrgicament els fets que s’han produït aquesta matinada al local d’una força política que es presenta a les eleccions al nostre municipi.

"Junts per Sant Just” creiem en la democràcia, en les vies pacífiques i en el diàleg per assolir els objectius polítics i és per això que sempre rebutjarem qualsevol tipus de violència i lluitarem per mantenir la convivència cívica i democràtica a la nostra població.

Junts per Sant Just

L'INICI DE CAMPANYA

La nit de dijous 5 a divendres 6 de maig va donar inici, oficialment, la campanya electoral per a les municipals del 22 de maig. L'única diferència amb la resta de setmanes és que ara ja podem demanar explícitament el vot per a la nostra formació. Valent matís. Fins aquí, tot normal.

Ara comença l'aventura. No vaig poder ser amb els meus companys de Junts per Sant Just i no vaig poder enganxar ni un sol cartell. I no va ser perquè sigui un cara dura que només deixa que treballin els seus companys. Va ser perquè ahir, precisament ahir, em vaig adonar que hi ha una cosa molt més important que l'inici d'una campanya electoral: la família.

Quan la meva parella, la Ruth, em va trucar a vora les 9 del vespre jo sortia d'una reunió amb l'Associació de Veïns de La Plana – Bellsoleig, un dels barris més castigats per l'actual equip de govern. Pensava que era la típica trucada que ens fem quan no ens hem vist en tot el dia per explicar-nos com ens ha anat tot. Però resulta que no, que em trucava per dir-me que havia tingut un petit accident laboral i que li semblava que s'havia trencat el peu. Sense pensar en res més, vaig baixar fins al centre del poble, vaig agafar-li unes crosses que té a casa de la seva mare, vaig agafar el cotxe i ens hem vam anar cap a l'Hospital de Barcelona, a la Diagonal.

Després d'esperar poc, la veritat, i d'atenció magnífica, van fer-li les primeres plaques i el diagnòstic es confirmava: fractura. Hi havia 2 opcions: operar i posar una plaqueta o bé re col·locar i enguixar. La Ruth va preferir la segona. Així ho van fer i, després d'una altra placa més per comprovar que la manipulació havia estat ben feta, la van enguixar. Resultat: 6 setmanes de baixa i de repòs absolut.

Creieu-me quan dic que, en aquells moments, no pensava ni en cartells ni en programa ni en campanya. Simplement pensava en ella.

Aquest matí, havent vist els primers cartells enganxats pel poble no puc fer res més que agrair als membres de la candidatura de Junts per Sant Just que ahir no em fessin cap retret, al contrari, tot van ser missatges d'ànim, de companyonia. Moltes gràcies als Andreu, Ferran, Montse, Rosa, Isma, Jaume, Imma, Lígia, Damià, Xavier, Nuria, Teresa, Jordi, Sebas, Enric, Muntsa, Miquel, Quim, Montse, Teresa, Marc, Maria, Estanis, Joan, Mercè, Àlex i Antoni.

I també a tots aquells i aquelles que, sense formar part de la llista, col·laboren desinteressadament en el projecte. A tots i totes, moltes gràcies per la feina feta fins. Som a la recta final i necessitem tot l'impuls necessari perquè els esforços que hem fet no quedin en un no res.

Sergi Seguí

SUMEM PER DECIDIR



Esquerra, Reagrupament i Independents de Sant Just Desvern tenim molt clar que la unió de les forces independentistes és la millor opció per assolir una sòlida presencia nacional a l’Ajuntament, des d’on

treballarem per construir la independència del nostre país. Amb aquest esperit neix Junts per Sant Just, una opció oberta amb voluntat de servei al nostre poble des de la generositat, la participació i la transparència.

És temps d’anar junts, de treballar plegats.

LA PRIMERA ENTREVISTA ELECTORAL

Dijous 28 vaig anar a Esplugues TV (ETV) per gravar el programa “Líders”, que s’emetrà durant la campanya electoral. Concretament, dimecres 11 de maig a les 23h i dijous 12 a les 15.30h

Només en faré 5 cèntims perquè, primer, fins que no s’iniciï la campanya electoral no podem fer públic l’eslogan de la nostra coalició i, segon, l’interessant de veritat és veure l’entrevista els dies 11 o 12.

Allà em sentireu parlar, com deia abans, de l’eslogan i del seu significat. Una pista: té a veure d’on venim i cap on volem anar.

Després vam parlar dels eixos bàsics que ens han servit per elaborar les propostes del nostre programa:

1.      la unió de forces polítiques amb objectius comuns

2.      la voluntat de regeneració democràtica posant al capdavant de la nostra llista persones amb una experiència professional i personal al servei del poble

3.      l’augment de lideratge i servei de l'administració local basant-nos en 3 aspectes clau: eficiència, transparència i austeritat. Per principis i convenciment, no pas per necessitat conjuntural.

4.      el camí cap a la Independència. Aplicarem polítiques per protegir i difondre els nostres trets d’identitat com a país, com la llengua i la cultura.

Quan em va demanar que expliqués una proposta concreta del programa vaig optar per una que crec que ens fa tenir un tret diferencial. No crec que ningú més la porti al seu programa electoral. És una proposta innovadora per lluitar contra la desafecció, per aconseguir que els que fem política, a qualsevol nivell, sortim a la recerca de la gent i no esperem, de manera passiva, a que ens vinguin a buscar: el regidor de proximitat.

Tenim la certesa que és una proposta que pot donar molts bons rendiments al ciutadà. Es tractaria que els regidors del Govern, a més de treballar en la seva àrea temàtica concreta ho facin també per una àrea geogràfica del poble. És a dir, que tinguin un barri assignat. I hauran d’estar obligats a, com a mínim un cop al mes, despatxar, en aquell barri, amb les entitats o ciutadans que així desitgin fer-ho, per transmetre al seu regidor les seves opinions, inquietuds i suggeriments. I el regidor hauria de traslladar-ho al Ple de l’ajuntament.

Sergi Seguí

Bona entesa amb l'Associació de Veïns de Sant Just

Dimarts passat, 12 d'abril, l'Andreu i jo mateix manteníem una trobada molt interessant i profitosa amb l'Associació de Veïns de Sant Just al seu local del Centre Cívic Joan Maragall.

Ens hi vam arribar amb la intenció de mantenir un primer contacte i de presentar el nostre projecte per millorar Sant Just des de la perspectiva independentista i obert a tothom qui comparteixi objectius i metodologies.

Sabem que l'AVV de Sant Just té vitalitat i que la seva junta directiva, encapçalada pel president Jaume Ruy, treballa per millorar la qualitat de vida dels santjustencs.

Ens van rebre molt amablement i, sense embuts, ens van comentar que tots els partits ja havien passat per allà. Per aquesta raó, després de presentar-nos, vam acceptar respondre una sèrie de preguntes sobre diferents temes que ja tenien preparades. Qüestions, totes elles, encaminades a conèixer les propostes que els diferents partits portarem als nostres programes per a les eleccions del 22 de maig.

Vàrem començar parlant de temes d'urbanisme i relacionats, com el creixement de la població i l'habitatge. Està clar que en un poble amb les característiques geogràfiques, històriques i demogràfiques de Sant Just cal treballar per un creixement molt sostingut de la població. Sobre l'habitatge, els vam fer saber que des de l'ajuntament treballarem per fomentar pisos de protecció oficial en règim de lloguer. Al programa especifiquem una proposta concreta dedicada als joves i també a la gent gran amb necessitats. També proposem estudiar la reordenació del trànsit de vehicles a la zona centre i que els m2 que s'han de compensar de La Vall es quedin a Sant Just i no vagin a altres poblacions de l'Àrea Metropolitana.

El transport també ens va ocupar bona part del temps. Coincidim en la necessitat d'apostar per implantar un autobús que connecti la zona del Mas Lluí amb el centre del poble, més tenint en compte que, tot i ser una zona molt més propera a Sant Feliu, els seus habitants són gent de Sant Just que continuaran tenint sentiment santjustenc.

La recollida de residus es va posar a sobre la taula. Des de Junts per Sant Just volem comrpovar la fiabilitat i eficiència del sistema de recollida “porta a porta”, que no veiem factible a tots els barris del poble però si, per exemple, a la zona centre, on proposem fer-ne una prova pilot durant el proper mandat.

Van estar d'acord en la nostra aposta per millorar els polígons industrials per fer-los més atractius i productius per a les empreses, actius que, si funcionen, faran disminuir la pressió fiscal sobre els ciutadans, un tema que preocupa, i molt, a l'AVV. Nosaltres no ens vam comprometre a abaixar els impostos perquè, i en aquest punt vam ser molt sincers, no sabem si podríem fer-ho. Desconeixem l'estat real dels comptes de l'ajuntament. Tenim clar que amb altres fonts de finançament es podrien reduir els preus públics i les taxes però no sabem si això suposaria, per al ciutadà, perdre algun servei.

No ens fa por dir que no sabem una cosa. Com bé diu l'Andreu, no som polítics però estem disposats a aportar a la política els nostres millors anys i els nostres coneixements. I hi ha coses que ens cal aprendre. Creiem que el millor és ser humils i no realitzar falses promeses que després no es poden complir.

Sergi Seguí

L'esport Santjustenc té vitalitat

Divendres passat, 8 d'abril, assistia a la II Nit de l'esport, un acte de reconeixement i homenatge a les persones que estan vinculades a les entitats esportives del poble, ja sigui com a practicants o com a directius, delegats o entrenadors.

La nit va servir per constatar el que es pot comprovar qualsevol cap de setmana passejant-se pel camp de futbol o assistint al complex esportiu de La Bonaigua: que l'esport santjustenc té vitalitat, que l'esport santjustenc va per llarg, té cantera.

La passió i el compromís es desprenia des de les taules i des de l'escenari, en el moment de la recollida d'aquests reconeixements, atorgats i decidits pels mateixos clubs esportius. Un exemple.

Particularment també va servir per copsar les necessitats que tenen, per exemple, els equips del club de voleibol o d'hoquei, els de futbol o els de bàsquet. I la majoria coincidien: és necessària una millor gestió de l'espai disponible ja que s'està arribant a un punt de saturació de les instal·lacions.

No és un problema fàcil de resoldre. I segur que qualsevol solució que s'arribi a proposar no tindrà a tothom content. Però s'ha d'intentar. Si la majoria coincideix és per alguna cosa i no hi podem donar l'esquena. Nosaltres ens comprometem, com a mínim, a estudiar els diferents escenaris i a fer propostes de solucions concretes per trobar la millor manera de conviure amb el mínim perjudici.

Felicito l'organització de l'acte i a les persones que el van fer possible, tant des de l'ajuntament com des de les entitats esportives. No puc estar de dir, però, que es nota molt, massa, la voluntat propagandística de tot plegat. És normal fer aquests sopars cada 4 anys, fent-lo coincidir amb el final de legislatura? No seria millor cada 2 anys?

La Nit de l'esport no pot ser un acte de propaganda política sinó de reconeixement. Traiem-nos el protagonisme, per un moment, i cedim-lo a qui el mereix en cada moment. D'esport, se'n practica cada dia a tots els indrets del poble.  I no cada 4 anys quan hi ha eleccions.

Sergi Seguí (candidat a l'alcaldia per "Junts per Sant Just")