Divendres 25 de març el Cercle Català de Negocis impartia una lliçó magistral sobre les raons econòmiques que tenim els catalans per exigir l'Estat propi, apta per a totes les edats i nivells de coneixement.
Començant per les històriques passant per les culturals, comercials i de caire més identitari, arribem a la conclusió que sí, que sols ens aniria millor, en tots els sentits.
Durant la conferència, xerrada, col·loqui (a mi m'agrada anomenar-ho "lliçó") es van presentant les xifres de l'espoli fiscal a que estem sotmesos des de fa anys i també les alternatives a què podríem fer (o haver fet) amb els diners que se'n van cap a l'estat espanyol i que després, un cop posada en marxa la màquina repartidora, s'inverteixen en altres territoris espanyols deixant de banda i obviant que l'esforç fiscal i financer el fem des de Catalunya, on no veiem un ral del que necessitem per tirar endavant. No m'agrada posar noms per comparar, em sembla de mal gust, però mentre a d'altres comunitats no hi ha ni un sol barracó, a Catalunya tenim nens que encara hi estudien. Mentre es construeix l'autovia que va de Sevilla a Gijón passant per Extremadura i Castella i Lleó, no s'aposta pel corredor ferroviari mediterrani. Mentre es vol mantenir a tota costa el sistema financer injectant diners als bancs, es destrueix el sistema de caixes català. Mentre s'aposta per les grans multinacionals es deixen perdre les petites i mitjanes empreses, una de les bases del sistema productiu català.
La xifra: 22.000 milions d'euros l'any. Això és el dèficit fiscal. Milers de milions d'euros que van de Catalunya cap a Espanya sense camí de tornada. Hem de lluitar perquè aquests diners es quedin aquí i formin part del pressupost de la Generalitat.
Ja ho vaig dir durant la cloenda de l'acte. Durant les 7 setmanes llargues que queden fins al dia de les eleccions continuarem fent actes i trobades que expliquin els avantatges de la Independència de Catalunya. I sé que alguns candidats, per no dir tots, ens titllaran de somiatruites. Fins i tot de no saber a què juguem, perquè diran que lo important és el municipi i no la Independència del país. Que són coses diferents.
Jo els dic que són ells els que no tenen visió de futur ni projecció a llarg termini. Si la Generalitat de Catalunya comptés amb aquests 22.000 milions d'€, podrien ampliar el nostre Centre d'Atenció Primària. Si la Generalitat de Catalunya comptés amb aquests 22.000 milions d'€, podrien rehabilitar l'edifici del nostre Institut de Secundària. Si la Generalitat de Catalunya comptés amb aquests 22.000 milions d'€, podrien augmentar les places de l'Escola Bressol "Marrecs" i la dotació per a beques menjador. Si la Generalitat de Catalunya comptés amb aquests 22.000 milions d'€, podríem exigir el desenvolupament complet al nostre poble de la Llei de Dependència.
Qui no vulgui veure que els beneficis d'un Estat propi també seran beneficis a nivell municipal, és ben lliure de fer-ho. Però després, que no plori perquè no l'ajuntament no té finançament per executar els projectes.
Des de Junts per Sant Just defensem que des de l'àmbit municipal també es pot treballar per la Independència del país. Perquè al cap i a la fi, els beneficis els notarem tots, a tots els nivells.
Sergi Seguí
