La crisi ha comportat una sèrie de canvis socials innegables. La cultura
no n'és un sector al·liè i també s’ha vist afectada. Ens referim a la
Cultura en el sentit més teòric i ampli del terme i també a la seva
gestió, a la creació artística i a l'organització d’activitats. Hem
d’acceptar i entendre les noves regles del joc. Els primers a fer-ho hem
de ser les administracions i, més concretament, la de les
administracions locals.
Per començar, hem de deixar de creure
que la cultura, organitzada per l'administració i, per tant, entesa com
un servei públic, ha de ser gratuïta. Cada cop més hem de tendir a
l'equilibri entre la despesa i l'ingrés. L'organització d'activitats
culturals, la programació artística, comporta una sèries de despeses
relatives a hores dedicades, negociació, contractació, adequació de
l'espai, neteja, etc. que el consumidor, generalment, no té en compte
però que existeixen.
Ens cal, també, ser més curosos en la
planificació de la programació cultural. L'oferta cultural d'un municipi
ha de mantenir, necessàriament, un equilibri públic – privat que, en
molts casos, és molt fràgil. L'administració pública ha d'entrar en
competència, en matèria cultural, amb la iniciativa privada? Rotundament
no. Des de l'administració pública hem de treballar per garantir
l'accés universal a la cultura, cobrir aquelles deficiències que no
cobreix la iniciativa privada i regular aquelles situacions que no
garanteixin aquest accés universal.
Amb tot, hem tornat a la
situació anterior a l'eclosió dels grans centres cívics impulsats per
l'administració pública. El paper central i proteccionista que han
exercit molts ajuntaments amb les entitats ha produït l’efecte contrari
que es cercava. En comptes fer-les créixer se les ha comdemnat a
l’acomodament i, en conseqüència, a no desenvolupar-se, a estancar-se.
Som, doncs, davant d'un canvi en el paradigma cultural. Des del nostre
punt de vista aquest canvi ha de ser considerat com un repte que hem de
saber abraçar entre l'administració i les entitats privades, que han de
guanyar centralitat en la programació i l'oferta cultural del poble.
Cultura de la gent, del carrer, de baix a dalt, aprofitant de manera més
eficient tots els recursos econòmics, humans i tecnològics. Es tracta,
doncs, de posar en joc el concepte de cooperació entre persones, entre
entitats, entres aquests i l’administració. Som partidaris que les
entitats i col·lectius del món de la cultura, i les persones que en
formen part, aprofitin al màxim la seva vàlua i facin un pas endavant
creant, per exemple, una plataforma o coordinadora amb objectius comuns,
amb facilitat per mancomunar serveis i espais, que actuï com a eix
vertebrador i com a centre de referència del sistema cultural del poble.
Molts cops s'ha acusat Sant Just Desvern de ser un poble on "no hi
passen coses" (sic). És una afirmació que no s'ajusta a la realitat. Des
del mes de febrer l'Ateneu ha fet el relleu en la seva Junta Directiva,
així com la SEAS. Estem parlant de dues de les entitats més importants
del poble. Totes dues tenen noves persones al capdavant amb un projecte
engrescador. El mes de març es va organitzar la celebració del Dia
Mundial de la Poesia, amb la participació activa de moltes entitats del
poble que treballen per al foment de la lectura i de la llengua
catalana. La celebració de Sant Jordi, diumenge 22 d'abril, va reunir un
bon grapat d'entitats que van muntar i organitzar activitats i
paradetes als jardins de Can Ginestar, plens de gent passejant. Uns dies
abans, el correfoc amb les nostres colles dels Dimonis Apagallums de
Camablanca i del Drac Rifenyo van concentrar un gran nombre de gent pels
carrers del poble.
Que ningú torni a dir que a Sant Just no passen coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada